«Ha passat molt de temps des que jo somiava ser tamborer o macer i des que les males olors de la Calatrava s’escampaven per bona part de la ciutat, segons d’on bufava el vent. I aquest temps, com no podia ser d’altra manera, ha canviat moltes coses. Palma ja no és la petita ciutat provinciana mitificada a la memòria. En la meva vida he pensat molt en el tema de la pàtria. No els faré participar ara dels meus dubtes sobre un concepte aparentment tan simple i tan important. Hi ha qui diu que l’única pàtria és la memòria; hi ha qui pensa que la vertadera pàtria és la infantesa. Hi ha qui afirma que la pàtria és la llengua. Hi ha qui identifica la pàtria amb el paisatge, amb una terra. Hi ha també qui assegura que la pàtria és la història.
Diuen que la pàtria ens aglutina i ens identifica. Els he de confessar –i crec que a ningú no li vendrà de nou– que em sent tan mallorquí com espanyol. Són sentiments que conviuen pacíficament, sense cap contradicció. Fins i tot diria que es complementen i que no puc imaginar-me essent només una de les dues coses. Podria ser, per tant, que en lloc d’una en tengui dues, de pàtries, tot i que això a algú li pot semblar irreverent. Però també he de dir tot d’una que la Mallorca o l’Espanya de la que jo em sent part no són exactament la Mallorca o l’Espanya que altres pregonen o exalten. I si resultàs que, en el fons, la pàtria és la llibertat? És a dir, la possibilitat de triar els elements de pertinença, els elements d’identificació. I si resultàs que, contràriament a allò que gairebé pensa, la pàtria no estigués al passat sinó a les nostres mans, per construir el present i el futur? El poeta Luis Cernuda evocava, a un poema escrit a l’exili, “la nostalgia de la patria imposible”, com si això de la pàtria no fos una cosa que ens ve del passat, que ens imposen en el moment de néixer i que no podem triar, sinó una possibilitat que podem confegir amb les nostres il·lusions, amb les nostres aspiracions, amb les nostres idees i ambicions.»
Félix Pons Irazazábal. Pregó de la Festa de l’Estendard. Ciutat de Palma. 2006